poema narratiu del mar
Un dia Josep es va acostar a la mar,
va tocar l’aigua pensant cuasi a punt de plorar,
"no em puc quedar, la mar no es el meu hogar.
Fora dels límits es el meu lloc no propa mar"
A les muntanyes em vaig amb la neu besant el cim.
Llenyador vullc ser, no es per ti si no per mi.
Ffinalment a l’altra part del mar es va anar.
Josep ràpid va tornar,li agradava la mar.
1 comentario
Belén -